pont_002.png

La investigació familiar: una tasca apassionant.

Fa més de divuit anys que em dedico a la investigació familiar, tot i que ja poc després de casar-nos (1979), la Mercè i jo vam començar a muntar el primer arbre genealògic de les nostres respectives famílies. El mateix any que va néixer el Jordi (1980) va emmalaltir el Jaume (el meu sogre) i poc després, a començaments de l’any següent, quan ja havia superat la malaltia, jo em vaig involucrar amb la vinya de casa, una “aventura” que va durar fins després de la verema de 1989 i que em va apartar temporalment de la recerca familiar.

Abans d’acabar aquell any 89 la Mercè i jo vam reemprendre la tasca; primer, però, vam assistir a un dels cursos bàsics de genealogia que el mestre Armand de Fluvià impartia a Barcelona, a la Societat Catalana de Genealogia. Durant més de deu anys la major part de les investigacions las vam dur a terme plegats, visitant tots els registres civils, parròquies, arxius històrics i familiars, de dins i fora de casa nostra, on hi pogués haver qualsevol tipus de documentació que fes referència als nostres avantpassats; el mateix que faríem per l’elaboració del llibre de la història de Can Gomis, publicat l’any 1992.

Primer ens vam dedicar a dibuixar les grans línies mestres del nostre mapa genealògic, arribant fins on la documentació i els nostres coneixements i experiència ens permetien. Vam buscar per tota mena d’arxius on sabíem que podríem trobar la petjada de la nostra família. Una aportació valuosíssima fou la de les famílies Freixas, de Sant Genís de Palafolls, i Estrada, de Sallent. En ambdós casos, sense haver-nos vist mai, i només pel sol fet de compartir familiars comuns, el tracte que rebérem fou exquisit. Sens dubte la investigació que va requerir més esforç fou la de Fortuna, l’origen murcià dels Benavente, que vam visitar durant deu anys, sense interrupció, en períodes de vuit o deu dies.

Durant aquesta primera etapa vam dur a terme la posta en marxa del programa informàtic, creat a la nostra mida pel company Daniel Garcia, una eina que ens va permetre tractar d’una manera sistematitzada tota la informació obtinguda, substituint així les fitxes convencionals. Actualment ja hem arribat a les prop de deu mil fitxes i més de tretze mil cinc-centes entrades.

La segona etapa (els darrers cinc anys) l’estic portant en solitari, tot i que sempre compto amb la implicació de la Mercè; la seva perspicàcia i les seves observacions complementen la meva tasca. M’he dedicat especialment a aprofundir en l’estudi d’aquelles línies que per la seva dificultat vam deixar de banda en un primer moment, com per exemple la dels Vidal de Malcavaller, i això ha propiciat el retrobament amb arxius que ja coneixia de la primera etapa, com ara el parroquial de Martorell, el qual durant la tardor del 2006 vaig tenir la satisfacció de cloure una tasca, iniciada, feia anys, per un historiador local: el buidat del primer llibre de matrimonis (1599-1647) que es troba en molt mal estat. També he fomentat l’intercanvi de dades amb genealogistes, amb els quals compartim avantpassats comuns, principalment amb en Ramon Rovira, de Corbera de Llobregat, i l’Esteve Canyemeres, de Sant Cugat del Vallès. D’aquesta etapa n’haig de destacar també la col·laboració dels germans Cuscó de La Granada, bàsica per descobrir l’origen vallesà d’aquesta família, de la qual durant l’estiu del 2007 en vaig enllestir una monografia; el mateix haig de dir d’en Jordi Govern, d’Esparreguera, descendent directe de la línia d’hereus dels Vidal de Malcavaller, que fa un parell d’anys posava a la nostra disposició el seu arxiu particular.

Crec, honestament, que després de tots aquests anys hem aconseguit l’objectiu pel qual vam iniciar el viatge cap els orígens: rescatar de l’oblit a molts dels nostres avantpassats. Naturalment és impossible recuperar a tots aquells que ens precediren i amb això, quan vam començar, ja hi comptàvem. Pensem que cada generació que tirem endarrere duplica el nombre de persones que integra la família, i això vol dir parlar de quantitats milionàries. En el nostre cas en concret, havent assolit la vint-i-quatrena generació tenim un total de dues mil quaranta-vuit persones identificades mentre que la quantitat total teòrica en aquest punt de l’arbre és de prop de disset milions.

Crec, però, que l’atractiu del viatge cap els orígens, més que una qüestió de quantitat o de distància en el temps, està en el fet d’arribar a descobrir l’essència de les persones que ens precediren, un objectiu que a partir de la generació dels besavis (en alguns casos inclús abans) cada vegada costa més d’assolir. Però possiblement per això, el viatge es fa més apassionant. Amb tot, els que d’una manera o altra, ens dediquem a la genealogia coincidim a dir que aquesta és una disciplina que enganxa, que atrau, i que un cop goses tibar el fil de les generacions se’t fa difícil abandonar: mai se’n té prou.

Una curiositat, qui sap si innata, fa que en un principi t’interessis per saber com se deien els teus besavis, els teus rebesavis... Naturalment, tot depèn de quin moment iniciïs la labor i si els teus predecessors més immediats encara viuen i et poden ajudar. Tot i que ho aconsegueixis, aviat te n’adones que amb això no en tens prou. Vols saber més coses: com eren físicament, d’on venien, quin moment històric els va tocar viure, com es guanyaven la vida, si els va tocar patir molt, si van tenir sort, si foren feliços, i moltes més que amb tan sols el nom i el cognom són impossibles d’esbrinar. Aquest és el moment en que, gairebé sense adonar-te’n, comences a tibar del fil que dèiem abans. Et planteges sistematitzar la feina i obres les primeres fitxes. Busques adquirir coneixements sobre el tema i procures il·lustrar-te. Contactes amb aquells que han començat abans que tu perquè et deixin compartir el seu bagatge. Et converteixes en un investigador..., i a partir d’aquí inicies el viatge que et portarà pels camins del temps. Un temps que s’atura quan t’asseus a la sales de consulta dels arxius.

gruix llibre                      part llibre

Ja has descobert que l’única forma de saber tot allò que et preguntaves és passant hores als arxius: els civils, els eclesiàstics, els particulars... a tots aquells que et puguin dir allò que t’interessa. Aquests santuaris de la història guarden en silenci cúmuls de notícies, cúmuls d’esdeveniments, cúmuls de situacions, cúmuls de circumstàncies... i tu t’has proposat recuperar la teva part, la que et pertany, i et converteixes en un assidu d’aquesta mena de llocs. No trigues a adonar-te que necessitaràs molta paciència i -sobretot- perseverança. I t’hi apliques. Ni parlar-ne del temps que hi hauràs d’invertir ni dels diners que et costarà; és una qüestió de “família”, i això no té preu.

I així, de mica en mica vas rescatant de l’oblit personatges del passat que situes al seu lloc amb el nom i cognom corresponents. Vols saber-ho tot sobre ells. Són els teus avantpassats. Són part fonamental de la teva existència. Sense ells no hauries existit. Rescates la seva identitat, els portes al teu temps i te’n serveixes per dibuixar la teva història, i així els perpetues. Alguns, però, es resisteixin. Es queden a la cara oculta del seu món i poden trigar anys a sortir-ne... o poden quedar-s’hi per sempre. No per això hi estalvies esforços. Els necessites a tots perquè tots són imprescindibles. Només l’absència de notícies t’aturarà i, tot i així, sempre pensaràs que existeixen nous racons per descobrir.

La investigació és un cuc que se t’apodera, i quan això passa és quan de veritat t’hi involucres. Entres en un món fascinant, ocult, però real. És la teva història. Poc a poc vas coneixent a tots aquells que ocuparen el seu lloc abans que tu. T’endinses tan com pots en la parcel·la del seu temps a través de tota la informació que recuperes. Te’ls imagines. Els fas reviure dins el teu cap... I mica en mica et poses a la seva pell. Però esclar, en definitiva, ells ja són a la teva des que vas venir a aquest món.

Please publish modules in offcanvas position.